Història de la foneria Rodes Hermanos SA

La illa de cases que ocupava Rodes està constituïda per un conjunt d'edificacions destinades tant a usos industrials com a habitatges.

És important ressaltar-ne la ubicació, tan idònia, en la zona de l'Eixample del nucli urbà d'Alcoi i en la rodalia de les vies de comunicació principals, tant per carretera com de ferrocarril.

Història

Els primers edificis van ser projectats i erigits a l'inici del segle XX i són obra d'enginyers i arquitectes -la majoria alcoians de l'època- com Timoteo Briet Montaud, Vicente Pascual Pastor, José Cort Merita, Rafael Masanet Faus i Joaquín Aracil Aznar. Els seus estils predominants són el modernista i l'eclèctic, els quals veiem, sobretot, a les façanes, tant dels edificis fabrils com dels destinats a habitatges.

El primer edifici construït per a la societat Rodes Hermanos va ser El Vulcano, obra de l'enginyer Cort Merita i de l'arquitecte Pascual Pastor. És en 1908 quan es projecten les instal·lacions per a aquesta gran foneria, juntament amb altres indústries metal·lúrgiques i els tallers de carruatges d'Antonio Botella i Cía. i José Reig Boronat.

Serà en les primeres dècades del segle XX quan quede conformat i delimitat l'urbanisme de l'illa. En anys posteriors es van construir alguns edificis, tant els que donen a l'exterior com a l'interior, destinats a magatzems, tallers de caldereria i torneria, garatges i habitatges. Aquestes edificacions seran objecte d'algunes remodelacions degudes, sobretot, a les destrosses ocasionades en les teulades per les grans nevades dels anys 1926 i 1927 i, sobretot, pels tres bombardejos de l'aviació italiana durant la Guerra Civil en els anys 1938-1939, la qual cosa va propiciar que es construïra a l'interior un refugi antiaeri amb una capacitat per a més de 200 persones.

Durant la contesa civil, l'empresa Rodes Hermanos va ser col·lectivitzada i va passar a ser denominada Indústries Metal·lúrgiques Alcoianes Socialitzades (IMAS). La producció es va dedicar a elaborar material i armament per a l'exèrcit de la República. Una vegada acabada la guerra, les empreses tornen als propietaris anteriors, i Rodes Hermanos SA es dedica a l'elaboració de maquinària per al sector agrícola, com ara premses i torns per a la producció de vins i olis, o per a la conducció i canalització d'aigües i la construcció de maquinària i recanvis per a les indústries tèxtil i del calçat.

A part de l'empresa Rodes Hermanos SA, que ocupava la major part de les instal·lacions, l'illa de Rodes va albergar unes altres empreses industrials, tant metal·lúrgiques com tèxtils, entre les quals estaven la foneria d'Antonio Botella i Cía., el taller de carruatges de José Reig Boronat, la filatura de Francisco Silvestre, la fàbrica de teixits de jute de Santiago Gisbert, la fàbrica d'olives farcides Grau, Pascual i Gisbert i el taller de carrosseries La Moderna. Les activitats industrials i l'ús de les instal·lacions es van acabar definitivament en la dècada dels anys 80 amb la ubicació de l'empresa tèxtil de Jorge Valor Coloma.

Una peculiaritat que presenta aquesta illa de cases és la construcció d'habitatges intercalats entre les instal·lacions fabrils, la major part propietat dels industrials. La majoria eren de lloguer, amb la qual cosa s'asseguraven un ingrés extra a les seues rendes. Una altra peculiaritat és que, en la planta superior de les entrades principals a les fàbriques, es van construir uns espais habitables, a manera de porteria, amb els quals poder controlar l'accés a les instal·lacions.