Història de la Fundició Rodes

La denominada illa de cases de Rodes està constituïda per un conjunt d’edificacions destinades tant a usos industrials com a habitatges.

És important ressaltar la seua ubicació tan idònia a la zona de l’Eixample del nucli urbà d’Alcoi i en la rodalia de les vies de comunicació principals, tant per carretera com de ferrocarril.

Història

Els primers edificis van ser projectats i erigits a l’inici del segle XX i són obra dels enginyers i arquitectes, la majoria alcoians de l’època, com Timoteo Briet Montaud, Vicente Pascual Pastor, José Cort Merita, Rafael Masanet Faus i Joaquín Aracil Aznar. Els seus estils predominants són el Modernista i l’Eclèctic, que veiem sobretot a les façanes, tant als edificis fabrils com els destinats a habitatges.

El primer edifici construït per a la societat «Rodes Hermanos» va ser «El Vulcano», obra de l’enginyer Cort Merita i de l’arquitecte Pascual Pastor. És en 1908 quan es projecten les instal·lacions per a aquesta gran foneria, juntament amb altres indústries metal·lúrgiques i els tallers de carruatges d’Antonio Botella i Cía i José Reig Boronat.

Serà en les primeres dècades del segle XX quan queda conformat i delimitat l’urbanisme de l’illa de cases. En anys posteriors es van construir alguns edificis, tant els que donen a l’exterior com al seu interior, destinats a magatzems, tallers de caldereria i torneria, garatges i habitatges. Aquestes edificacions patiran algunes remodelacions degudes, sobretot, a les destrosses ocasionades en les teulades per les grans nevades dels anys 1926-27, i sobretot pels tres bombardejos que va patir per part de l’aviació italiana durant la Guerra Civil en els anys 1938-39, la qual cosa va propiciar que es construïra al seu interior un refugi antiaeri amb una capacitat per a més de 200 persones.

Durant la contesa civil, l’empresa «Rodes Hermanos» va ser col·lectivitzada, va passar a ser denominada «Indústries Metal·lúrgiques Alcoianes Socialitzades (I.M.A.S.)», i es va dedicar la seua producció a l’elaboració de material i armament per a l’exèrcit de la República. Una vegada acabada la guerra, les empreses tornen als seus propietaris anteriors, i «Rodes Hermanos S.A.» es va dedicar a l’elaboració de maquinària per al sector agrícola, com ara premses i torns per a la producció de vins i olis, així com la conducció i canalització d’aigües i la construcció de maquinària i recanvis per a les indústries del calçat i tèxtils.

A part de l’empresa «Rodes Hermanos S.A.», que ocupava la major part de les instal·lacions de la denominada illa de cases de Rodes, va albergar unes altres empreses industrials, tant metal·lúrgiques com tèxtils, com la foneria d’Antonio Botella i Cía, el taller de carruatges de José Reig Boronat, la filatura de Francisco Silvestre, la fàbrica de teixits de jute de Santiago Gisbert, la fàbrica d’olives farcides Grau, Pascual i Gisbert, i el taller de carrosseries La Moderna. Les activitats industrials i l’ús de les instal·lacions es va acabar definitivament en la dècada dels anys 80 amb la ubicació en les seues instal·lacions de l’empresa tèxtil de Jorge Valor Coloma.

Una peculiaritat que presenta l’illa de cases és la construcció d’habitatges intercalats entre les instal·lacions fabrils, la major part propietat dels industrials i la majoria eren de lloguer, amb la qual cosa asseguraven un ingrés extra a les seues rendes. Una altra peculiaritat és que en la planta superior de les entrades principals a les fàbriques es van construir espais habitables, a manera de porteria, amb els quals poder controlar l’accés a les instal·lacions.